Projecte en procés d'investigació

LA
SINOPSI

Vivim en un context sociocultural on, per evitar parlar de censura o límits, es toleren infinitat de petits abusos. Ens convertim en éssers indulgents i permissius, seguint lleugerament els hàbits comuns, sense ser conscients que aquests ens poden destruir. I potser en adonar-nos, ja no hi ha camí enrere. A l'interior, batalles psíquiques i físiques neixen i moren en qüestió de segons. La nostra entitat està en alerta i, al mateix temps, adormida, crides i no hi surt veu.

A·COS·O, mot castellà que defineix pràctiques desqualificadores en l'àmbit social, psicològic i físic, conté en el seu interior la paraula catalana “cos”, eix central d'aquesta proposta de Tap Dance d'hibridació amb moviment contemporani, dramatúrgies, tecnologies d'imatge i música original.

DURADA 60min
​IDIOMA [text projectat adaptable]

LA
SINOPSI

Les nostres guerres, fracassos i victòries, parlen de qui som, però també som els qui decidim en quina mesura volem que això ens defineixi. El nostre camí és un resum de cicatrius que donen fe que la lluita va succeir, que això ens pertany com a part de la nostra història.

“Les nostres cicatrius ens fan saber que el nostre passat va ser real”
- Jane Austen

La nova cicatriu arriba i es mou entre les parets emocionals que ens construïm per a aïllar-nos de l'exterior, les que definim per a entrar i sortir d'elles; un espai en ressons de realitat, amb angoixes per respirar, d'eufòries desmesurades i records de dolor.

“L'aïllament és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateixos”
- Franz Kafka

La cura comença quan concentrem l'essencial per a revisar la inquietud, la por, la batalla i la derrota, l'alegria i la decepció, i donar-li a la ferida el valor que volem que tingui, col·locar-la en el nostre sumari, i seguir endavant.

Com vols enfrontar-te a tu mateix?
Com vols interpretar les teves pròpies cicatrius?

En Sumari de Memòries i Cicatrius, diàlegs interns en Tap Dance, Música Electrònica i Motion Graphics ofereixen una visió i un espai a la introspecció i reflexió dels nostres propis traumes, a transitar les seves fases i els seus estats extrems, per a replantejar-nos la pregunta que ens fem dia a dia: “Què m'impedeix seguir endavant?”